
“Perquè m’agraden les imperfeccions,
i molt més quan el resultat és fruit d’unes mans tan imperfectament inspiradores”
La Humanitat va aprendre a parlar fa cent mil anys, i ben aviat va sentir la necessitat de representar gràficament els sons per tal de conservar-los: d’aquesta manera, amb el pas del temps, va néixer l’escriptura.
Els humans, primer aprenem a parlar i després a escriure, i quan un ésser humà, en la seva època de nen comença a utilitzar el traç per arribar posteriorment a l’escriptura, és perquè té la necessitat d’expressar la seva interioritat.

En aquesta col·lecció, m’he basat en el traç i les ratllades de la meva filla quan
tenia 5 anys.
Rodones, quadrats, la intenció d’una lletra, un dibuix representant una forma humana,
i ratlles i ratlles, m’aturen a fer el treball de recopilar tot aquest conjunt de símbols.
Parar-me a observar-los i analitzar-los.
Amb aquesta parada reflexiva, vull donar a conèixer que no tots els humans evolucionem igual ni amb les mateixes habilitats.
Posar en valor l’esforç d’un traç imperfecte i tot l’art que s’hi amaga al darrere, ha sigut la font d’inspiració i el fil conductor per portar a terme aquesta col·lecció.